Correspondencia / Hermann Hesse, Stefan Zweig

El vaig llegir l'estiu del 2009. El vaig comprar junt amb un llibret primet d'en Zweig, Mendel el de los libros. Tots dos llibres de l'editorial Acantilado. M'agrada la imatge dels llibres d'Acantilado, els colors, el disseny, el tacte i publiquen escriptors que gaudeixo llegint.

Parlar de Zweig és evocar la meva infantesa, les meves primeres lectures remenant les prestatgeries de casa. Els meus pares són uns incondicionals de Zweig i recordo que els primers títols "per a grans" que vaig llegir eren d'aquest escriptor, li tinc molta estima. Recordo la passió dels seus escrits, la rigorositat dels detalls ... i les llàgrimes que em lliscaven quan em feia viure les desventures del capità Scott i els seus companys.

De Hesse havia llegit el Lobo estepario, ara m'he comprat Siddharta, tinc intenció de llegir-lo aquest estiu. Fa uns anys vaig llegir la biografia de Zweig, El Mundo de ayer, i en llegir la correspondència he recordat moments durs ja coneguts de la seva vida.

Correspondencia ens permet treure el nas en la relació entre aquests dos escriptors. La sensació que en trec és que s'admiren mútuament, es respecten i s'estimen. La vida de Hesse austera i senzilla, molt casolana, Zweig sempre viatjant, primer per voluntat pròpia, més tard per força. La manera de viatjar de Zweig no té res a veure a com viatgem la gent d'ara. Ell s'instal·la i hi viu un temps, alguns mesos.

Fa una estada a l'Ile de Bréhat, a la Bretanya. Precisament l'estiu passat jo havia d'anar de vacances a la Bretanya i vam programar una visita a l'illa, volia trepitjar-la i intentar captar sensacions que ell podia haver sentit. És una illa preciosa, el blau del mar, les marees, la verdor dels prats, floretes per tot arreu.

M'agrada la relació que estableixen, s'envien els llibres i valoren i esperen l'opinió de l'altre. Es donen ànims. Les seves obres són personals però les comparteixen. Són dos personatges força diferents units per una missió comuna, l'escriptura. M'imagino Hesse força dropo, inconstant i fa gràcia que li comenta a Zweig que no esperi cartes periòdicament, que la seva relació no vol que sigui de compromís "... en algunas ocasiones compartiré con usted ... alguna pena o alegría ¡Pero sin plazos ni términos previamente fijados!".

Un plaer llegir la crítica de Zweig a l'excriptura de Hesse: "... cuando Hesse describe un árbol, un ser humano, un paisaje, no me siento en condiciones de explicar por qué su mirada y su tono son ... más plenos, más sonoros, más claros ... por qué las cosas son un grado más auténticas y están más próximas a lo que son en sí mismas ..." "La notable pureza de la prosa"
M'encanta com és Hesse, solitari, amant de la quietud. I durant la primera guerra mundial s'encarrega de les biblioteques per a presoners i li demana a Zweig "Si supiera de algun rico que quisiera donar algo o de algun editor que quisiera regalarnos algunos libros" Hesse troba que la biblioteca és incompleta i ajuda amb els seus propis recursos, fins i tot fa un llibret per treure diners per a les biblioteques!

És interessant conèixer els seus gustos literaris i les seves rutines, plasmades amb les seves paraules, caram! com escriuen, sembla fàcil quan els llegeixes. Simplicitat i bellesa, profunditat i passió.

En temps de guerra reivindiquen la figura de l'escriptor com a element imprescindible . I Zweig afirma "Alemania está atravesando una crisis de conciencia: ya se ha esfumado la hipnosis, y se despierta otra vez el sentimiento, se intuye el sufrimiento ... Detesto la política pero ahora tenemos que servir a aquello que está por encima de ella, la preservación de la vida"

El llibre acaba amb un epíleg del compilador del qual vull destacar la crítica que fa de Zweig com a escriptor lleuger, que els defectes de la seva obra són a causa del seu desig excessiu de claredat perquè fos entenedor per a tothom. (Suposo que per això a la seva època va ser tan popular) "De ahí los contornos excesivamente nítidos, las simplificaciones arrebatadoras y exaltadas, que no molestan tanto al público común cuanto incordian al lector exquisito ... Expresiones como "Jamás se sufrió tanto" que Zweig repite ... pierden su contundencia justamente a causa de su reiterado uso" però després acaba dient que aquests aspectes negatius queden amagats enfront d'un home que recorre el món per captar els detalls i els exemples que il·lustrin la seva narració.

Malgrat la crítica a mi m'agrada llegir aquesta literatura que sento propera, molt humana i que m'enriqueix llibre a llibre.